Per què anar al fisioterapeuta?

La fisioteràpia és una especialitat dins les ciències de la salut que ha anat evolucionant molt des dels seus inicis fins l´actualitat. Inicialment els fisioterapeutes combinaven els estudis amb infermeria. Poc després, aproximadament fa 30 anys, va esdevenir una especialitat en si mateixa.

Des d'aleshores un fisioterapeuta ha passat de ser un suport al traumatòleg sobre les teràpies músculo-esquelètiques, a ser un autèntic professional de la salut, que coneix moltes altres àrees i especialitats, que s´integra en treballs multidisciplinaris i que s´interrelaciona sense complexos amb la medicina.

És per això que a més de les raons habituals i històriques per les quals anar a un fisioterapeuta, hi ha molts d'altres motius que en justificarien la visita.

Motius ‘típics’: afeccions músculo.esquelètiques:

Dolor en columna vertebral: cervical, toràcica o lumbar

Tractaments post-quirúrgics ortopèdics (columna o extremitats)

Traumatismes puntuals aguts: contusions, esquinços, tortícolis, trencaments musculars o lligamentosos, tendinitis,…

Dolors crònics; tractaments pal.liatius

A part de totes aquestes raons més convencionals, s'ha de destacar també que els fisioterapeutes s'estan formant amb altres especialitats complementàries, o bé s'han acostumat a interaccionar amb d'altres especialistes de la salut. Així doncs, anar al fisioterapeuta pot i sol significar també fer un seguiment més o menys exhaustiu de múltiples aspectes relacionats amb la salut del pacient com ara: la postura, paràmetres mèdics fonamentals com la freqüència cardíaca, la TA o el retorn venós, hàbits dietètics-nutricionals, hàbits d'activitat física, hàbits de descans, avaluacions bàsiques sobre podologia, algunes avaluacions bàsiques de seguiment en ginecologia, pediatria o d'altres aspectes com la visió, la mossegada i la relació amb l'articulació ATM, etc.

Dins d'aquest abordatge global han anat apareixent els osteòpates que es caracteritzen per ser especialment integradors i, realitzant un abordatge holístic de l'individu, procuren interrelacionar la màxima quantitat de variables possibles en la valoració i tractament dels pacients. Així doncs, aspectes en principi no propis de la fisioteràpia com les digestions, alteracions uroginecològiques, les cicatrius antigues, dolors en principi no associats, l'equilibri , la vista, la salut de la boca, aspectes metabòlics com l´àcid úric o patologies reumàtiques,… tot és considerat i no menyspreat a l´hora de tenir en compte què i com pot afectar al motiu pel qual el pacient ha acudit a la consulta de fisioteràpia.

Menció a part té l'activitat física dins d'aquest enfocament multidisciplinari. Estem en un moment en què la fisioteràpia i l'activitat física són pràcticament indissociables.

El terapeuta ha d'ajudar el pacient a ‘encarrilar-se’, a ‘enfocar-se’. Però el tractament a llarg termini s'ha de fer a través del mateix pacient i dels seus hàbits de vida. Autogestionant-se la salut a través dels bons hàbits alimentaris, de descans i d'activitat física moderada.

Si la medicina pogués receptar activitat física en pastilla, seria la pastilla més receptada del món.

Així doncs, anar al físio ja no només és per:

Dolors aguts

Millorar la convivència amb dolors crònics

Algun massatget de tant en tant…

Si no que és un hàbit que està bé anar fent rutinàriament (pex cada 2-3 mesos), per avaluar postures, dolors, tendències i disfuncions diverses. Ja siguin simptomàtiques com subclíniques (es presenten però sense donar una simptomatologia evident). I el fisioterapeuta actuarà en conseqüència. Sigui tractant directament, o derivant a un altre especialista que pugui complementar o tractar més i millor al pacient.

Cal tenir clar que per qualsevol professional, una bona derivació es pot considerar un èxit propi.

Per exemple, un vertigen o inestabilitat pot tenir a veure amb columna cervical, neuropaties, tumors, vascularització cranial, vista, boca o canal vestibular. I amb una exploració clínica adequada, un físio pot tenir eines per identificar quins professionals poden ser els indicats per abordar el pacient. Així que pot tractar o derivar encertadament a un podòleg, neuròleg, odontòleg, optometrista o otorrino.

És per això que pensem que s'hauria de començar a parlar de l'existència del FISIOTERAPEUTA DE CAPÇALERA. Que representa la figura d'un professional de la salut que coneix al pacient multifactorialment. Coneix la persona, la família, el context, la feina, els antecedents, les aficions i els hàbits de vida del pacient.

Aquest enfocament millora enormement les possibilitats d'encert a l'hora de valorar i tractar un pacient.

I a PoloSalud tenim 8 fisioterapeutes de capçalera a la disposició de tots els socis, amb l'única missió d'ajudar en tot el que es pugui, que creiem que pot ser molt.

Ricard Cornellà

Col. 6115

Fisioterapeuta, osteópata i llic.en educació física